Absents febre i neguit, les siluetes
es gronxen al vent de les hores,
brunzeig d´arbredes i rocams.
Tan sols el somriure de l´aire
coneix la meravella del seu vol;
i les bressa i bressa amb el seu alè,
i el que desprenen la fulla i la roca,
les veus que romanen aquí.
Tònia Passola